Safaretjos

L'obra fou construïda pels voltants de l'any 1950. El poble estava mancat de rentadors i, per tant, significava una millora important. No oblidem que, en aquella època, no es coneixien les rentadores automàtiques i s'havia d'anar a netejar la roba al torrent quan hi baixava aigua. Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l'hort, aquell qui en tenia. I qui no tenia hort, no li quedava més remei que caminar a un parell de quilòmetres i arribar-se al Molí de la Roda.

Des d'un punt de vista tècnic, va ésser una obra d'enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts, al torrent de La Guàrdia. L'embassament d'aigua interior que es va acumulant, en arribar a un determinat nivell, es recull a una simple canonada que, mercès a la inclinació del terreny, porta l'aigua d'una manera natural fins als safaretjos; per tant, no hi ha cap despesa d'energia. Així també funciona la “Font del Metro”, de la plaça Emili Donadeu.

La seva utilitat va ser molt llarga i, encara avui, hi ha persones que els agrada venir a rentar-hi. Se'n diuen “Els safaretjos”, en plural, perquè n'hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d'esbandir-la. Les dones tenien l'obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien escurar-los. El sistema de dur a terme aquesta tasca no era difícil.

Darrera actualització: 03.02.2017 | 12:00